|
![]()
BOBI
italica 15 (61) Roberto (Bobi) Bazlen -qui sap si com Calasso mateix- fou el lector absolut: voraç, enderiat, ascètic, eruditíssim, secret i, ell, pràcticament àgraf. Figurem ambdós –Bazlen, mirall, i Calasso que, tan precoç, s’hi mira– en els orígens d’Adelphi, l’editorial milanesa mítica per excel·lència, referència de totes les referències, la que un dia va definir famosament el seu catàleg com l’agregat de les pàgines d’un únic llibre. "S'estava al primer pis de Via Marguta 7, en una habitació d’un pis compartit, més una segona cambra on no vaig posar mai els peus; potser era un tros d’un quarto de mals endreços. El telèfon era al passadís. L’habitació d’en Bobi, sense ser particularment ordenada, sí que donava la impressió d’un cert ordre. A l’esquerra, un llit, on s’acomplien les funcions més importants: llegit, escriure i dormir. Unes quantes piles de llibres, algunes de permanents, altres provisionals. De seguida reconeixies quina era quina. Al mig una tauleta minúscula i en un racó un fogonet per al cafè". |
|
|
![]() Roberto Calasso (Florència, 1941 – Milà, 2021), assagista i editor, es l’autor, entre altres títols, de La rovina di Kasch (1983), Le nozze di Cadmo e Armonia (1988), Ka (1996), Cento lettere a un sconosciuto (2003), La Folie Baudelaire (2008), L’ardore (2010), I geroglifici di Sir Thomas Browne (2018), Come ordinare una biblioteca (2020), La tavoletta dei destini (2020), Bobi (2021) i Memè Scianca (2021). |
|
|
NOTAS
![]() Pau Vidal (Barcelona, 1967) és, a més de traductor, novel·lista, lingüista i enigmista. Ha publicat, entre altres, Aigua bruta (2006), Fronts oberts (2011), 100 insults imprescindibles (2014), El bilingüisme mata (2015) i Corregir mata (2020). Viu a Barcelona. |