L’hivern de la nostra desolació, les veus dels llocs antics que parlen, el mirall dels ulls sobre el camí de la guerra. En una sèrie de poemes d’ahir mateix i ja clàssics, Eliot Weinberger evoca passatges de la vida del poeta xinès Du Fu (712-770), immortal entre els immortals, en una autobiografia gens apòcrifa d’angoixes, trasbalsos, tristor i silenci que ens l’apersona.

Tan fosc que a l’hora d’esmorzar sopo.
Tanta pluja que m’imagino la muntanya que es desfà.
Un xàfec tan fort que els peixos del riu s’han enfonsat.
Un fangar tan gran que em sap greu haver-te dit que vinguis.

Eliot Weinberger (Nova York, 1949), és assatgista literari i polític, i autor de Nineteen Ways of Looking at Wang Wei (1986, 2007) [Diecinueve maneras de ver a Wang Wei, Días Contados, saxona 6 (38)], Written Reaction: Poetics, Politics, Polemics (1996), Karmic Traces (2000), Whart I Heard About Irak (2005), What Happened Here: Bush Chronicles (2005), Muhammad (2006), An Elemental Thing [Una cosa elemental, Días Contados, saxona 3 (28)], Wildlife (2012), The Ghosts of Birds (2016), Angels & Saints (2020) y The Life of Tu Fu (2024). Ha traduït a l’anglès l’obra d’Octavio Paz i Jorge Luis Borges, i ha editat les Selected Non-Fictions d’aquest darrer -per les quals va rebre el National Book Critics Circle Award als Estats Units d’Amèrica-, així com la sèrie Calligrams: Writings From and On China, que publiquen la University of Hong-Kong Press i la New York Review of Books. L’any 2000 va ser condecorat pel Govern de Mèxic amb la Orden del Águila Azteca. Viu a Nova York.