Català Nota Legal
DÍAS CONTADOS

Francis Ponge
EL PARTIT PRES DE LES COSES
- - - - - - - - - - -

Guido Ceronetti
PEQUEÑO INFIERNO TURINÉS
- - - - - - - - - - -

Laura Mancinelli
EL MISTERI DE LA CADIRA DE RODES
- - - - - - - - - - -
Portada


DIARI PERSONAL, 1933

franca 4 (9)
Traducció d'Imma Falcó

Arcadi Espada, Sortir i entrar

Introducció i edició d'Edith Silve
Barcelona, 2011


"Si estimar és preferir un altre a si mateix, en el sentit aquest jo mai
no he estimat
". Léautaud va escriure el 1933, als seixanta-un anys,
en paral·lel al voluminosíssim Journal littéraire que modrí religiosament
des de 1893 a 1956, la crònica privada de la seva relació amb la senyora
Marie Dormoy, bibliotecària, una vintena d'anys més jove que ell.
Léautaud, tan procliu ell mateix a la fília i a la fòbia, les desperta en igual
mesura en un espectacle de sinceritat implacable: monstre militant
de l'egoïsme, provocador necessitat, personatge extrem imaginat per ell
mateix, hipocondríac, erotòman, comptable escrupolós del sexe, edip,
grafòman, francés. Julio Ramón Ribeyro deia al 1977 que "sería necesario
leer cada mañana antes de empezar el día un paer de páginas del diario
de Paul Léautaud a fin de afrontar la vida sin ninguna pretensión,
ni énfasis, ni ilusión
". Tu diràs, que llegeixes, lector.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 


Paul Léautaud (París, 1872 - Plessis-Robinson, 1956), privat de la seva
mare, artista, des dels seus primers dies de vida, fill d'un pare apuntador
a la Comédie Française i homme à femmes, va treballar durant la major part

de la seva vida com a administratiu a l'editorial Mercure de France.
A més de cronista teatral impenitent a les pàgines del propi Mercure sota
el pseudònim de Maurice Boissard, i, després, quan el van fer fora per
desllenguat, a la Nouvelle Revue Française, és autor d'un Journal littéraire
que ocupa, des de 1893 fins a 1956, gairebé set mil pàgines, de Le petit
ami
(1903) -de propera publicació en català per DÍAS CONTADOS-,
In memoriam (1905), Amours (1906) i Lettres à ma mère (1956), obres
totes de caràcter autobiogràfic. Una llarga sèrie d'entrevistes a la radio amb

Robert Mallet el va fer conegut del públic cap a 1950 com a quintaessència de la misantropia i d'una independència de caràcter i d'expressió del tot franceses.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
NOTAS



"Pensar seriamente en escribir algo sobre Léautaud, cuyo diario estoy
a punto de terminar. En principio para periódico, luego tal vez para revista.
¿Qué interés en escribir sobre esto? En primer lugar para mí, pues me
permitiría ordenar un poco la impresión de malestar, de irritación,
de depresión que me causa esta lectura, al mismo tiempo que de admiración.
Luego por que creo que es un autor que debe ser conocido, aunque sea por
curiosidad, pues es un producto típicamente francés, uno de esos autores
de la "segunda repisa" de la biblioteca, que el propio Léautaud consideraba
más interesantes que las grandes figuras. / Pero el asunto es extremadamente
complejo. No sé aún por qué lado abordarlo. Se presta a tal cantidad
de consideraciones conexas: los diarios íntimos, el estilo, la ficción, la vida
literaria francesa, la franqueza, la pobreza, la soledad, etc. Tendría en un
comienzo que limitarme a uno o pocos temas (su concepción de la literatura,
por ejemplo, o sus relaciones con algunos grandes escritores de su época,
Gide, Valéry, o su misoginia, o su pasión por los animales, o su comportamiento

durante la ocupación); en fin, el asunto es muy vasto. Y eso que yo no he
leído su diario integral en 19 volúmenes, sino algunos tomos sueltos
y la edición resumida en 1.000 páginas que publicó Mercure en 1968.
En todo caso lo único que tengo ya pensado es el comienzo del artículo:
"Sería necesario leer cada mañana antes de empezar el día un par de páginas
del diario de Paul Léautaud a fin de afrontar la vida sin ninguna pretensión,
ni énfasis, ni ilusión...".

[Julio Ramón Ribeyro 12.05.1974, La tentación del fracaso. Diario personal (1950-1978), Barcelona, 2003, p. 531]



"Recorrí inútilmente diez o quince librerías del Barrio Latino buscando
las obras de Paul Léautaud que me interesaban. Ni rastros de Le Petit Ami
o de In memoriam. Sólo el Diario, que ya leí, o algunos volúmenes de su
correspondencia, lo que no me atrae por ahora. Al fin en colección de bolsillo
encontré Amours, librito que no conocía y que he empezado a leer con delicia.
Desep de traducir algo de él para una de esas colecciones que editan los
catalanes, Tusquets en particular, libros breves y más bien raros, para
los que existe un público curioso por los segundones y los marginales".

[Julio Ramón Ribeyro 14.05.1974, La tentación del fracaso.
Diario personal
(1950-1978), Barcelona, 2003, p. 531]




"La primera qüestió que es planteja és aquesta: ¿és possible l'expressió
de la intimitat? Vull dir l'expressió clara, coherent, intel·ligible, de la intimitat.
La intimitat pura, ben garbellat, deu ésser l'espontaneïtat pura, o sigui una
segregació visceral i inconnexa. Si hom disposés d'un llenguatge i d'un lèxic
eficaç per a representar aquesta segregació, no hi hauria problema.
Però el cert és que no existeix ni un estil adequat a la sinceritat ni un lèxic
eficient. Però, àdhuc suposant un moment, que la intimitat fos expressable,
¿qui  l'entendria, qui la podria comprendre? Si no fos  única, particularista,
personalíssima, absolutament primigènia, ¿quin aspecte tindria, com es
podria imaginar la seva presència?".

[Josep Pla, El quadern gris, 1966, pp. 306 i 307]

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
      Enviar a un amigo