 |
|
||||||||||||||
|
EN UNA HABITACIÓ I MITJA
saxona (9) 52 “D’alguna manera, tots nosaltres treballem per a un diccionari. Perquè la literatura és un diccionari, un compendi de significats per aquest o aquell altre destí humà, per aquesta experiència o aquella altra. Un diccionari de la llengua en la qual la vida parla a l’home”. Brodsky, que fou expatriat per la burocràcia soviètica el 1972, rememora en unes pàgines modèliques per intensitat i contenció els anys en què convisqué amb els pares de jove, a Sant Petersburg, en l’espai escàs, això, d’una habitació i mitja. Escrites el 1985 des de –parlant amb propietat– l’exili, les evocacions que arreplega aquest volum, d’uns genitors que mai tornà a veure, dibuixen la mesura precissíssima dels afectes en la distància de la geografia i la del temps. “M’estimaven més que a si mateixos i segurament no haurien comprès que jo em pogués sentir culpable davant seu. Les coses més importants eren tenir pa a taula, roba neta i salut. Per a ells això eren sinònims d’amor, i eren més bons que els meus”. |
|
|
|
|
|
 Joseph Brodsky (Iósif Aleksàndrovich Brodski, Sant Petersburg, 1940 – Nova York, 1996), poeta i assagista rus nacionalitzat nord-americà. Per causa de la publicació d’alguns dels seus primers poemes, la Unió d’Escriptors Soviètics el denuncia el 1963 per parasitisme social, arran de la qual cosa és objecte de confinament. El 1972 és expulsat de l’URSS i comença la seva activitat docent a la Universitat de Michigan, que seguirà per la resta de la seva vida al Mount Holyoke College (Massachusetts) i a les Universitats de Columbia i Cambridge. Autor, entre altres, dels reculls de poemes A Part of Speech (1977), Uraniia: Novaia kniga stikhov (1984) i To Urania (1988), de Watermark (1992) –publicada per DÍAS CONTADOS sota el títol original italià de Fondamenta degli incurabili; saxona 7(52)–, i dels reculls d’assaigs Less than One (1986) i On Grief and Reason (1995), rebé el Premi Nobel de literatura el 1987. És enterrat al cementiri de San Michele, a Venècia. |
|
|
|
|
|
NOTAS
 Jordi Llovet (Barcelona, 1947), assagista i crític literari, ha estat fins a la seva jubilació catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. És autor, entre altres títols, de Por una estética egoísta. Esquisozemia (1978), Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat (1983), L’amistat (2009), Adéu a la Universitat (2011) i Els mestres (2020). Ha traduït al català l’obra de Kafka, Hölderlin, Voltaire, Flaubert, Baudelaire, Verlaine i Valéry. |
|
|
|
|
|
