|
MEMÈ SCIANCA
italica 57 (14) Estampes triades de la infància i joventut rabiosament centreeuropees del príncep dels editors italians en els anys d'entreguerres, en unes línies de capvespre, publicades al temps de la seva mort: un món ultrapassat, cívic i improbable, potser per a referència en temps –també avui– de felicitat i desori. "Via Tornabuoni, el carrer més elegant de Florència sense discussió, se sustentava en quatre noms. Giacosa, Procacci, Seeber i Doney. Dos cafès, una botiga de queviures i una llibreria. Res de botigues de roba ni marques. I una agradable sensació de buit entre aquells noms. Procacci lluïa tres paraules pintades amb sòbria eloqüència sobre fons negre: 'Entrepans amb tòfona. A dins, un espai de mida mitjana, amb dues tauletes rodones de marbre fosc, per a quatre o, com a molt, cinc persones. A les parets, endreçats segons un ordre immutable, prestatges amb pots de te, confitura, espècies i salses, la majoria importats d'Anglaterra. Al fons, sobre safates petites de plata, el màxim objecte d'interès del local, els entrepans amb tòfona, que apareixien i desapareixien amb una regularitat perfecta, com onades a la mar, sense que les safates quedessin mai buides per un instant gràcies a la sincronia ritual de l'empleat, que duia una bata blava, seriós i concentrat en la seva missió. Més modestos i no tant sol·licitats, però gairebé igual de bons, al costat dels de tòfona, els entrepans de consomé. Que s'acompanyaven preferentment d'un Campari". |
|
Roberto Calasso (Florència, 1941 – Milà, 2021), assagista i editor, és l’autor, entre altres títols, de La rovina di Kasch (1983), Le nozze di Cadmo e Armonia (1988), Ka (1996), K (2002), Cento lettere a un sconosciuto (2003), La Folie Baudelaire (2008), L’ardore (2010), I geroglifici di Sir Thomas Browne (2018), Come ordinari una biblioteca (2020), La tavoleta del destini (2020), Bobi (2021) i Memè Scianca (2021). |
|
NOTAS
Pau Vidal |