EL MISTERI DE LA CADIRA DE RODES

italica 2 (3)
Traducció d'Anna Casassas

Barcelona, 2010

978-84-937021-2-0

En el primer dels seus famosos casos, el capità Florindo Flores

s'enfronta perplex a un reguitzell de cadàvers del més cèlebre dels

semiòlegs italians - panxa generosa, ulleres i barba- que baixen
surant en sèrie per les aigües del riu Po. Té ganes de jubilarse,

de plantar un hortet «per sembrar-hi enciams, ravenets,

tomàquets i faves», però encara és d'hora per plegar; cal que

bregui abans amb l'entrellat d'uns apunts de literatura que

volen, faxos abstrusos provinents d'Alaska que especulen sobre

oques i micos, un enterramorts sicilià a qui no calen instruccions

i cadires de rodes que filen amunt i avall. Novel·la policíaca? bufa.

Deia bé el personatge de Leonardo Sciacia quan afirmava, rotund,

que l'italià no és l'italià: és pròpiament la intel·ligència. Com

podria no plaure't, impagable lector?

Laura Mancinelli (Udine, Itàlia, 1933), professora de literatura
alemanya i medieval a les Universitats de Venècia i Torí, és autora,
entre altres obres en el camp de la seva especialitat, de Da Carlomagno
a Lutero: La letteratura tedesca medievale (1996), i traductora
dels poemes èpics Els Nibelungs, el Tristany de Gottfried von
Strassburg i del Gregorius de Harman von Aue. A més a més
dels casos del capità Flores -Il mistero della sedia a rotelle
(1997), que DÍAS CONTADOS presenta ara en català, Killer presunto
(1998), Persecuzione infernale (1999) i Il signor Zero e il manuscritto
medievale (2006)-, ha publicat entre altres, en el terreny de la ficció, I
dodici abati di Challant (1981), I tre cavalieri del Graal (1981) i Attentato
a la Sindone (2000). Viu a Torí.

NOTAS

"Regola generale: quando scrivi un articolo, un racconto, un pezzo
qualsiasi lascia correre almeno due giorni prima di spedirlo. Ricordati
che niente ti avvilisce di più e ti toglie il gusto di scrivere come veder
stampata una cosa inesatta, che con un minimo di pazienzia, senza
fretta, avresti potuto rendere migliore o almeno leggibile. Riccordati, ma
tu lo sai bene, che un racconto cattivo annulla dieci racconti buoni e che
la memoria del lettore malizioso torna più volentieri sulle prove mediocri
o cattive, che sulle buone. Queste gli sembrano indispensabili, non ne fa
gran merito allo scrittore, ma quelle lo accontentano nel suo bisogno
di distruzione".

[Ennio Flaiano, Diario degli errori, 1985]

"Il magistrato scoppio a ridere. "L'italiano: era piutosto debole in italiano.
Ma, come vede, no è poi stato un gran guaio: sono qui, procuratore della
Repubblica...". "L'italiano non è l'italiano: è il ragionare" disse il professore.
"Con meno italiano, lei sarebbe forse ancora più in alto".

[Leonardo Sciascia, Una storia semplice, 1989, p. 44]

ENLLAÇOS

Laura Mancinelli (Udine, Itàlia, 1933)

      Enviar a un amic