PEDRES

franca 5 (12)
Traducció de Ramon Girbau
Prefacio de Jorge Wagensberg
Álvaro Cunqueiro, La piedra que habla, 1962
Barcelona, 2011

"Cap al 1100, el governador de la província de Wuwei era Mi Fu,
també anomenat Mi Nangong, gran afeccionat a la pintura i a la cal·ligrafia,
crític d'art, pintor i cal·lígraf ell mateix. Com tants doctes del seu temps,
estimava i admirava les pedres estranyes. Un dia va posar-se el seu vestit
de cerimònia per saludar una roca que s'aixecava a la seva residència.
S'inclinà al seu davant i la va tractar de "Germà gran". Mi Fu fou en primer
lloc cal·ligraf. Va adoptar la cursiva dita d'herba, tècnica perillosa, arriscada,
tota ella brusquedat i inspiració. S'afirma que aquesta escriptura de cadència
ràpida té "la naturalesa del vent" i que es traça millor en estat d'ebrietat.
Mi Fu emprava la tinta trencada, la tinta cremada, la tinta acumulada.
El pinzell no li bastava. Li venia de pintar amb esfumins de paper, estelles
de canya de sucre, calzes de lotus. Pintava paisatges. Els pintà cada cop més
dil·luïts i com beguts per l'atmosfera. "La seva pintura tenia el gust dels
núvols", escriuria més tard Fu Baoshi, citat i aprovat per Zhan Hao a la fi
dels Ming".

Descarregar Extracte

Roger Caillois (Reims, 1913 - París, 1978), escriptor de molt diverses
vessants, féu els seus estudis a l'École Normale Supérieure i exercí
de professor agregat de gramàtica, de diplomàtic, funcionari internacional
i editor a Gallimard, on dirigí la col·lecció de literatura iberoamericana 
"La croix du sud" i publicà, el primer a França, l'obra de Jorge Luis Borges.
Membre del moviment surrealista (1933-1935), fundador amb Georges
Bataille i Michel Leiris del Collège de Sociologie (1939) i membre de
L'Académie Française (1971), fou autor, entre una vasta obra que deambula
pels camps de la sociologia, l'antropologia, la mitologia i, sobretot,
els de l'imaginari i l'oníric, de Le mythe et l'homme (1938), L'homme et le
sacré (1939), Esthétique généralisée (1962), L'incertitude qui vient des rêves
(1956) y La dissymétrie (1973). Traduí al francés a Alejo Carpentier, al propi
Borges i a Octavio Paz.

NOTAS

Jorge Wagensberg (Barcelona, 1948) és professor de Teoría dels Processos
Irreversibles a la facultat de física de la Universitat de Barcelona, director
científic de la Fundació "la Caixa" i autor d'un centenar de treballs de recerca
en els camps de la termodinànica, les matemàtiques, la biofísica, la microbiologia,
la paleontologia, l'entomologia, la museologia científica i la filosofia de la ciència,
incloent Ideas sobre la complejidad del mundo (1985), Ideas para la imaginación
impura (1988), Si la naturaleza es la respuesta, cuál era la pregunta (2002),
La rebelión de las formas (2004), A más cómo menos por qué (2006) i,
darrerament, Las raíces triviales de lo fundamental (2010).

ENLLAÇOS

Enric Sòria, L'escriptura inclassificable de les pedres, Ara, 08.02.2012

      Enviar a un amic