Paul Léautaud (París, 1872 – Plessis-Robinson, França, 1956), privat
de la seva mare des dels seus primers dies, fill d’un pare repetidor
a la Comédie Française i homme à femmes, va treballar durant la major
part de la seva vida com a administratiu a l’editorial Mercure de France.
A més de cronista teatral impenitent a les columnes del mateix Mercure
sota el pseudònim de Maurice Boissard, i, després, quan el van fer
fora per desllenguet, a la Nouvelle Revue Française, és autor d’un
Journal Littéraire que ocupa, des de 1893 fins a 1956, gairebé set-mil
pàgines, de Diari personal, 1933 –DÍAS CONTADOS, franca 4(9)-,
In memoriam (1905), Amours (1906) i Lettres à ma mère (1956), obres
totes de caire autobiogràfic. Una llarga sèrie d’entrevistes a la radio
amb Robert Mallet el va fer conegut del gran públic cap a 1950 com a
quintaessència de la misantropia i d'una independència de caràcter
i d'expressió del tot franceses.