EL DIA DEL JUDICI

italica 8 (21)
Traducció de Carme Arenas
George Steiner, Mil anys de solitud, 1987
Traducció de Ferran Ràfols
Félix de Azúa, Sobre el presente del pasado
2013
ISBN 978-84-940039-5-0
PVP 22 euros

El jurisconsult italià Salvatore Satta va deixar inopinadament entre els seus
papers, a la seva mort el 1975, una peça mestra absoluta de la novelística
europea moderna, ambientada a Serdenya, en el seu Nouro natal, sobre la
que havia treballat interrompudament durant els darrers anys de la seva vida.
I sí que podria pensar-se, de fet, Il giorno del giudizio com el revers d'un
tractat de dret civil patrimonial ("d'estructura òssia", apunta George Steiner
en el seu pròleg) que una veu lapidària, de sentenciositat bíblica, declama en
la dissecció d'un ordre pre-industrial marcat a ferro. Segons el mètode
clàssic del tractat: mai semblar que es jutja, descriure només, desvelar els
engranatges i verificar que les coses, tal com han de passar, passen; amb una
veu cadastral, precisíssima, la veu panòptica que enuncia el fat, la que diu el
que va ser, d'on venim els vivents i què ens espera en el dia del judici.

Salvatore Satta (Nouro, 1902 - Roma, 1975), jurista, professor de dret
processal civil i concursal a les universitats de Pàdua, Trieste, Gènova i Roma,
fou autor de diversos treballs en els camps de la seva especialitat, entre els
quals els textos de referència a les facultats italianes de dret Commentario
al Codice di Procedura Civile (1959-1971), en cinc volums, i els manuals
Diritto Procesuale Civile (1948) i Diritto Fallimentare (1974). En el terreny
literari, va signar De Profundis (1948), fresc amarg dels seus records de
la Segona Guerra Mundial, i veieren la llum, pòstumament, aquest cabdal Il
giorno del giudizio (1977) -que ara edita Días Contados- i unes vivències de
la seva època al sanatori sota el títol de La Veranda (1981).

NOTAS

Francis George Steiner (París, 1928), teòric de la literatura, crític i
professor emèrit del Churchill College de la Universitat de Cambridge, del
St. Anne's College de la d'Oxford i de la Universitat de Ginebra, és el
reconegut autor de After Babel: Aspects of Language and Translation
(1975), On Difficulty and Other Essays (1978), Errata: an Examinated Life
(1997) i Dix raisons (possibles) à la tristesse de la pensée (2005). Viu a
Cambridge, Anglaterra.

Félix de Azúa (Barcelona 1944), poeta, novelista, assagista, professor
d'estètica i traductor, artífex d'un dels castellans més polits que s'escriuen avui
en dia, és autor, entre altres, de La paradoja del primitivo (1983), Baudelaire
y el artista de la vida moderna (1992), Lecturas compulsivas (1998),
Diccionario de las artes (2002), Autobiografía sin vida (2010) i Autobiografía
de papel (2013). Viu a Madrid.

ENLLAÇOS

Cecilia Picún, El día del juicio, Diari de Sabadell 01/10/2017.

      Enviar a un amic