ELS PARADISOS ARTIFICIALS

franca 11 (23)
Introducció, traducció i notes d'Andreu Subirats
ISBN 978-84-940039-7-4
PVP 18 euros

"La segona fase s'anuncia per una sensació de fredor a les extremitats, una
gran feblesa; es tenen, com es diu, mans de mantega, pesantor de cap i una
estupefacció general per tot el vostre ésser. Els ulls s'engrandeixen, com si
un èxtasi implacable els estirés en tots els sentits. El rostre se us omple
de pal·lidesa, es torna lívid i verdós. Els llavis s'estrenyen, s'encongeixen i
semblen voler entrar cap a les dents. Sospirs raucs i profunds se us escapen
del pit, com si la vostra naturalesa vella no pogués suportar el pes de la nova.
Els sentits es tornen d'una finesa i una agudesa extraordinàries. Els ulls
perforen l'infinit. L'oïda percep els sons més incopsables enmig dels sorolls
més aguts".

Charles Baudelaire (París, 1821-1867), paradigma de la mirada crítica
moderna i, alhora, de la figura referencial de l'intel·lectual maleït, fou, a més
de traductor canònic al francés de l'obra d?Edgar Alla Poe, l'autor de textos
fonamentals de la poètica europea del segle XIX, a cavall entre el romanticisme
i el simbolisme, que inclouen senyaladament Les fleurs du mal (1857),
Les paradis artificiels (1851-1860), Le spleen de Paris. Petits poèmes en
prose (1862) i Journaux intimes (1851-1862).

NOTAS

Andreu Subirats (Tortosa, 1968) és professor de literatura, poeta -L'ull
entorn (2006), Galtes de perdiu (2010)- i traductor -Les Balades, de François
Villon, premi Mots Passants 2011 de la Universitat Autònoma de Barcelona
a la millor traducció literaria del francès-, obres totes elles publicades per
Edicions laBreu. Viu a Barcelona.

ENLLAÇOS

Jordi Llovet, Paradisos Artificials, El País, 10.07.2014

Jordi Nopca, Quins paradisos amaga la droga?, Ara, 21.08.2014

      Enviar a un amic